Dimecres 21 de Novembre de 2007, 19:30h a l’Ateneu Candela
(c/ Sant Gaietà, 71-73, Terrassa)
CAP A LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESPAI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER REIVINDICAR UN HABITATGE DIGNE
Les hipoteques i els lloguers que tenim ens ofeguen, no ens deixen independitzar-nos, canviar de feina, separar-nos de la nostra parella, començar projectes que ens realitzin per no ser suficientment rentables.. i mentrestant bancs, caixes, grans grups inversors i immobiliàries aconsegueixen plusvàlues del 17% anuals, i beneficis astronòmics amb la compra-venda d’un dret fonamental fins i tot reconegut a la Constitució Espanyola.
Somiar amb un pis en condicions adequades s’ha convertit en un malson per a un gran nombre de ciutadans. Segons dades oficials, tan sols des de finals de 1997 fins a l’actualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos nets salarials en els sectors amb conveni només ho han fet un 34,5%. L’endeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. El preu mitjà dels lloguers a l’Àrea Metropolitana va pujar de 355 euros al 1999 a 617 euros al 2004. Al mateix temps, continua augmentant el nombre d’habitatges buits: a Terrassa, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, els habitatges buits eren 13.760 sobre un total de 78.873... un 17% dels habitatges de tota la ciutat!
La conversió de l’habitatge en una pura mercaderia i en objecte d’especulació ha creat un cercle viciós de pressions, por i neguit que precaritza les condicions de vida d’àmplies capes de la població.
D’altra banda, arreu del país han aparegut diferents moviments ciutadans que reivindiquen fer efectiu el dret a un habitatge digne. Terrassa, no ha estat una excepció, i mostra d’això són les diferents accions públiques, assegudes i altres activitats realitzades amb SuperVivienda Terrassa (http://supervivienda-terrassa.blogspot.com/).
Que ens proposem?
Som molts els ciutadans que volen participar en aquest nou espai, que estarà enllaçat al moviment Vdevivienda que porta més de quatre anys sortint al carrer de forma coordinada en quasi totes les grans ciutats del país. Volem que sigui un espai de reivindicació col.lectiva, de propostes i d’accions públiques que obligui als poders públics a vetllar d’una vegada per l’interés general. Tots els drets han estat conquistats al carrer... si no ens movem, ningú ens assegurarà un habitatge digne!.
Per això, fem nostres les demandes que formen part de la Carta de Mesures contra la Violència Inmobiliària:
· Limitació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no haguem de pagar mai més del 30% de la nostra renda pel lloguer o la hipoteca. En el cas de totes les persones els ingressos de les quals no superin els 1283 euros al mes (2,5 vegades el salari mínim interprofessional) el preu de lloguer o de la hipoteca no podrà superar mai el 20% dels ingressos disponibles (tal com ho estableix el programa Pla per al dret a l’habitatge de la Generalitat en algunes de les subcategories dels seus pisos de protecció).
· Moratòria dels PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social i mediambiental en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per garantir la participació real dels veïns en qualsevol decisió que afecti el seu entorn vital.
· Reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). En concret, derogació de l’art. 9è del decret Boyer, que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, així com de l’apartat 1 de l’art. 9è de la LAU de 1994, que estableix un màxim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer. I inici d’un ampli procés de debat i consulta que haurà de portar a l’elaboració d’una nova LAU que faci efectiu el dret a l’habitatge.
D’altra banda, el dramatisme de la situació actual exigeix una solució immediata dels casos més extrems ocasionats per la violència urbanística i immobiliària. Per tant, mentre no s'hagin satisfet els tres punts anteriors, reclamem l'adopció de les següents
Mesures d'emergència
- Mesures que facin efectiva la transparència dels Registres de la Propietat; per exemple, l’obligació d’informar totes les parts implicades en la venda d’una finca o d’un pis i la publicació mensual o trimestral de les operacions de compra-venda realitzades en un mateix registre (i dividides per finques).
- La condició per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i d’una pujada ajustada estrictament a l'IPC a partir d’aquest termini.
- La penalització de la possessió d’immobles buits, sense utilitzar o abandonats (mitjançant l’augment de l’IBI, l’amenaça d’expropiació o la cessió forçosa).
- La despenalització de l'ocupació d'inmobles abandonats, amb l’abolició de les penes de multa, presó i condemna a pagar les costes que actualment recull la llei.
- La revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament.
- La prohibició de venda de sòl públic.
- La tipificació de les pràctiques d’assetjament immobiliari (mobbing) com a vulneració del dret a l’habitatge i la seva sanció amb penes proporcionals a la importància d'aquest dret. En el cas de la participació en aquestes pràctiques de membres del Registre de la Propietat, funcionaris municipals o autonòmics, societats mixtes público-privades i administradors de finques, una primera mesura hauria de ser la seva inhabilitació per a qualsevol d’aquests càrrecs públics.
- La intervenció de les institucions municipals i autonòmiques com a acusació pública en casos d’assetjament immobiliari denunciats per veïns com a mesura dissuasiva per contrarestar la impunitat amb què actuen empreses i particulars en aquest sector.
-
Tenim molt a fer... Què en penses?
T’apuntes a aquest nou apassionant repte?
