Diari de Terrassa, 9 de Novembre 2007Els darrers dies han anunciat que partits polítics i promotors immobiliaris es disposen a signar el Pacte Nacional per l’habitatge de Catalunya. Després de més d’un any de mobilitzacions ciutadanes que han aconseguit posar al centre de l’agenda política el problema de l’habitatge, la solució que ara ofereixen els polítics és el Pacte i l’anomenada Llei pel dret a l’habitatge.
Les mesures anunciades no només són màrqueting pre-electoral, sino que amaguen la mateixa política de sempre: destinar diners públics per afavorir encara més a aquells que fins ara s’han enriquit especulant amb un dret fonamental. Ara que estem front el punxament de la bombolla immobiliària i que la venda de pisos ja no és el gran negoci, treuen mesures per seguir assistint a la màfia immobiliària (promotors, constructores i entitats financeres).
En aquests moments de crisi del sector immobiliari s’utilitzaran diners públics per perpetuar els beneficis milionaris que han obtingut els mateixos que ara signen el pacte, a costa del patiment i de l’endeutament de la població. Un pacte que fa que els pisos de nova construcció es destinin majoritàriament a la compra, en lloc de destinar-los a lloguer que és el que tothom diu que fa falta; un pacte que aposta per la nova construcció, i per tant la devastació del territori, ignorant l’existència de milers de pisos buïts que no estan complint la seva funció social; un pacte que permet que els pisos de protecció oficial passin al mercat lliure després de només trenta anys; un pacte que faculta als promotors a vendre el 30% dels pisos de protecció oficial que construeixin. És a dir, un pacte que fomenta l’especulació i la corrupció. Un pacte que ignora les crítiques socials rebudes, que no treu l’habitatge del mercat, que no proposa mesures estructurals. Un pacte que no té cap mesura ni per fer els lloguers assequibles ni per ajudar a les persones hipotecades i endeutades que corren el risc de perdre els seus habitatges. Un pacte que seguirà contribuint a fer als rics més rics, i als pobres més pobres.
Gràcies a aquest pacte, accedir a un habitatge seguirà sent del tot impossible, i el que és pitjor, pretenen fer creure a la població que aquest pacte resoldrà un problema que han creat ells mateixos. Però la ciutadania insisteix en denunciar que no ens prenen el pel, que amb aquest pacte i amb aquesta llei, no tindrem casa en la puta vida!
En aquests moments de crisi del sector immobiliari s’utilitzaran diners públics per perpetuar els beneficis milionaris que han obtingut els mateixos que ara signen el pacte, a costa del patiment i de l’endeutament de la població. Un pacte que fa que els pisos de nova construcció es destinin majoritàriament a la compra, en lloc de destinar-los a lloguer que és el que tothom diu que fa falta; un pacte que aposta per la nova construcció, i per tant la devastació del territori, ignorant l’existència de milers de pisos buïts que no estan complint la seva funció social; un pacte que permet que els pisos de protecció oficial passin al mercat lliure després de només trenta anys; un pacte que faculta als promotors a vendre el 30% dels pisos de protecció oficial que construeixin. És a dir, un pacte que fomenta l’especulació i la corrupció. Un pacte que ignora les crítiques socials rebudes, que no treu l’habitatge del mercat, que no proposa mesures estructurals. Un pacte que no té cap mesura ni per fer els lloguers assequibles ni per ajudar a les persones hipotecades i endeutades que corren el risc de perdre els seus habitatges. Un pacte que seguirà contribuint a fer als rics més rics, i als pobres més pobres.
Gràcies a aquest pacte, accedir a un habitatge seguirà sent del tot impossible, i el que és pitjor, pretenen fer creure a la població que aquest pacte resoldrà un problema que han creat ells mateixos. Però la ciutadania insisteix en denunciar que no ens prenen el pel, que amb aquest pacte i amb aquesta llei, no tindrem casa en la puta vida!
No hay comentarios:
Publicar un comentario